Poc a poc em vaig endinsar en el fantàstic mon de l’esport i vaig veure tots els beneficis que això portava. Vaig començar a apostar per l’exercici terapèutic als meus pacients perquè això era el que m’havia ajudat a mi. Entrenaments tipo crossfit, amb peses, em va començar a agradar molt. Al cap d’uns dies amb bastant bon ritme, als 22 anys, vaig experimentar, amb una sessió d’entrenament on hi havia molt impacte, exactament amb un salt a corda, vaig experimentar la meva primera incontinència urinària.

“No sóc cap dona de 80 anys perquè se’m escapi la orina.” Vaig pensar. Recordo arribar a casa plorant, pensant si algú m’hauria vist. No entenia que m’estava passant i com podia solucionar allò perquè no em tornés a passar. La sensació va ser horrible.

Recordo que em vaig començar a informar sobre aquest tema, ja que no entenia perquè em pensava, i en el grau de la universitat, mai vaig voler-me interessar per l’especialitat de sol pèlvic. Un cop vaig començar a detectar el problema i aquest anava a més, vaig descobrir el magnífic món de la fisioteràpia uroginecològica. Vaig començar a aplicar l’exercici terapèutic a la meva vida però de forma diferent, centrant-me en tractar aquell problema que m’incomodava, és a dir, adaptant els meus entrenaments de manera que pogues tenir un sol pèlvic competent. Un cop vaig decidir fer-me jo mateixa la rehabilitació, el problema d’incontinència se’m va resoldre amb 1 mes.

Quan explicava el problema que havia tingut al meu cercle proper, vaig adonar-me que hi havia altres dones de la meva edat (més de les que em pensava) que també les incomodava i patien del mateix, però no ho deien perquè això els hi creava rebuig i vergonya. Vaig arribar a la conclusió de que no tenim perquè tenir una certa edat, o haver tingut 4 fills, perquè et pugi passar això. (22,5% de les dones entre 20-35 anys els hi passa)

Poc a poc també ho vaig detectar amb les meves pacients (també més de les que em pensava) i vaig decidir especialitzar-me d’una vegada en la fisioteràpia uroginecològica, perquè vaig detectar aquesta necessitat i em va encantar, i vaig poder descobrir moltes aplicacions del sol pèlvic i el important que arribava a ser per la vida d’una dona.

Un cop acabada l’especialització, va néixer AP Fisioteràpia. Un espai on sentir-te agust i amb un tractament individualitzat en cada persona. Un lloc on desenvolupo la meva vocació. Ajudo a dones que tenen disparèunies, vaginismes, incontinències urinàries, i ajudo a les dones a mantenir-se en l’embaràs, perquè pugin afrontar bé el part a nivell de força muscular, i assegurar una bona i ràpida recuperació post-part, així com ajudar-les a mantenir un sol pèlvic competent perquè després en el post-part no perdin la activitat esportiva que els hi agrada, com pot ser senderisme, córrer, crossfit, pàdel, pilates etc. Estic enamorada de la meva professió i de les meves pacients, cada una d’elles que em brinda tota la confiança per compartir amb mi una de les etapes més boniques de la seva vida, i altres que confien amb els ulls tancats en que els hi solucionaré el problema que més els hi incomoda. De veritat que des de aquí us donc les gràcies, perquè AP Fisioteràpia s’ha fundat i ha agafat forma gràcies a elles que li han donat vida en aquest projecte.

Tampoc vull abandonar la meva part fisioterapeuta que va començar, on tracto pacients a nivell esportiu, com el tractament de cervicàlgies, lumbàlgies i patologies esportives (tendinitis, esguinços, ruptures, etc). També em segueix agradant, i molt.

En aquest blog, la meva intenció és parlar sobre alguna patologia més comú, donar-vos dades reals, i explicar-vos el meu enfoc de tractament a cada una d’elles. Vull ajudar i donar el màxim de mi, perquè AP Fisioteràpia, és la meva vida i el que m’apassiona de veritat.

Pròximament, també trobareu vídeos i consells que us podran ajudar si us trobeu en alguna de les situacions en les que jo tracto.

Us espero a AP Fisioteràpia!